Eixida a Xàtiva

La primera eixida de l’associació ha estat a Xàtiva. Val a dir que va haver-hi una protoactivitat consistent en una memorable calçotada l’any passat (només perquè conste en acta).
Com us contava, anàrem en novembre a Xàtiva, que és el meu poble però eixe no va ser el motiu de l’excursió. La Sati dels íbers-contestans, Saetabis dels romans, Medinat-Xat-Evà dels àrabs i Xàtiva de Jaume I ençà (amb algun període obscur i obscurantista en què l’anomenaren San Felipe o Játiva) com es desprén de la seua llarga història té molts motius per a una visita reposada.
Començàrem deixant els cotxes a la Plaça del Mercat, el que queda d’ell perquè l’han convertit en una mena de pàrking de zona d’oci nocturn al bell mig de la ciutat antiga. A les 10, com un clau, érem al Museu de la ciutat. És un totum-revolutum però no deixa de tindre el seu encant, tant l’edifici com les obres exposades, i sobretot la pintura de Felip V penjada cap per avall. Per si aneu fluixos d’Història, us recordaré que durant la guerra de Successió, pel 1707, Xàtiva va cobrir la retirada cap a València de l’exèrcit maulet i aliat, i va pagar cara l’heroïcitat amb assassinats i deportacions, saqueig, destrucció amb incendi inclòs. D’aleshores ençà els de Xàtiva som coneguts com a “socarrats” i ho portem a honra. Males llengües diuen que ens anomenen així per la calor que fa a l’estiu però no cal donar-hi massa crèdit.
Acte seguit visitàrem la Seu, que té dues notes destacables: és enorme i està inacabada. A l’entrada hi ha dues estàtues dels dos papes Borja. El de Xàtiva i el de la Torre de Canals o dels Borja, que està a 7 km. I esmorzàrem en un baret de la Plaça del Mercat, molt bé per cert encara que caret.
Fent-los fer un volt, els vaig baixar pel carrer de les botigues, el monument als Maulets (únic a tot el País), Sant Francesc, girant per l’Albereda i pujant per la plaça la Bassa enfilàrem cap al Castell. Visitàrem l’ermita de Sant Feliu, de transició del Romànic al Gòtic, la Nevera, la cova dels Coloms i per un caminet estret pujàrem al Castell. Era quasi hora de dinar, férem un volt i quatre fotos i dinàrem al Restaurant del Castell. El lloc incomparable, el menjar encertat i l’ambient immillorable.
Acabats de dinar i riure, visitàrem el Castell, barreja de construccions d’origen romà, àrab, catalano-aragonès i del S XX. Però tot ell un conjunt recomanable i amb magnífiques vistes sobre La Costera i Bixquert. A les sis ens despatxaren i baixàrem pel camí de l’ermita de Sant Josep fins la Plaça del Mercat. No sense abans signar l’acta de constitució de l’associació el Barranc, sobre els capons dels cotxes (perquè també conste en acta). Els agafàrem i cap a Paiporta.
Crec que per a tots va ser una jornada memorable. No us perdeu la pròxima. Un abracet.


Evarist Fillol (un socarrat a Paiporta)