Aparentment res no fa pensar que el tragí de cada dia als carrers i places del poble amague la dedicació al llibre de tantes persones que van nàixer a Paiporta, que hi van viure un temps o que, nous paiportins, ens hi hem fet la casa perquè hem vingut a quedar-nos ací. De tots aquests vull parlar. Dins de cada llar, atresorem unes bones prestatgeries atapeïdes de llibres que ja no caben, i a allò anomenem «la nostra biblioteca». Molts tenim una butaca al costat d’un flexo que ens abraça i ens bressola quan ens hi deixem caure amb un llibre obert. Alguns tenim una taula d’estudi on dibuixem escenes que il·lustren les històries que llegim; uns altres, un escriptori amb la ploma oberta i el full en blanc, o el teclat nerviós i la pantalla, per transformar en literatura el nervi que ens bull al cap. Uns pocs estan decidint quins llibres publicaran o portaran a impremta; a uns altres pocs els deu preocupar on guardaran tant de llibre que es publica; Glòria Mañas, la nostra llibretera, triarà entre els seus llibres quins exposarà a la vitrina i els expositors, i els bibliotecaris planejaran com augmentararan el fons bibliogràfic del poble.... I tots, lectors i lectores, haurem de decidir periòdicament quin llibre encetarem quan acabem el que tenim entre les mans. Som la Paiporta dels llibres, una teranyina subtil que traça un camí de complicitats compartides, que esclata cada vegada que obrim un llibre i comencem a llegir: això era i no era...
Això és un poble, Paiporta, amb una muntonada de lectores i lectors, que té una de les llibreries més emblemàtiques de la comarca de l’Horta (La Moixaranga); que rep en el seu terme dos cases editorials valencianes importants: (Tàndem i Denes); una distribuïdora de les més prestigioses (de Juan Antonio Morcillo); una biblioteca en expansió, un grapat d’escriptors il·lusionats, uns quants il·lustradors i un premi de creació poètica que ja porta 6 edicions però que, ai las!, no es convoca des de fa dos anys... Fem un repàs dels protagonistes tot esperant que ningú no es trobe a faltar.
Rosa Serrano, paiportina de socarrel, ha estat mestra, bibliotecària, l’editora de Tàndem —des d’on ha rescatat la narrativa del nostre Enric Valor— i és també una prolífica autora de relats per a lectors de totes les edats,...En paraules d’ella es pot nadar “en moltes aigües d’una mateixa mar: la literatura”. A la biblioteca trobareu bona cosa de llibres de Rosa (a vegades amagada sota el pseudònim de Blanca Cassany) i de l’editorial que dirigeix.
Hi ha un grupet d’escriptors paiportins que han dedicat esforços a la publicació de llibres d’investigació comarcal. És el cas d’Amàlia Alba o de l’obra coral L’Horta Sud–Geografia física d’Àngels Jiménez, Àngels Codonyer, Simon Fos i Santiago Martínez. Cadascú des de la seua especialitat (geografia, botànica o bioconstrucció), aquests escriptors comparteixen una estima profunda per la nostra geografia cultural. L’objectiu d’aquest llibre didàctic és «sensibilitzar a la gent de la comarca (i ací estem els paiportins) pels espais propis naturals a través d’una bona educació ambiental».
Esmentem també el periodista Pascual Serrano. Des del seu compromís constant per la justícia social dels pobles i per l’ètica periodística ha publicat mitja dotzena de llibres d’assaig, que sempre parteixen de la seua experiència. L’últim, Desinformación. Cómo los medios ocultan el mundo, acaba de publicar-se.
La història local de Paiporta, encara que modesta al costat de les grans cròniques de la pròxima ciutat de València, també ha merescut la mirada curiosa i enamorada d’alguns dels nostres veïns, plasmada en alguns llibres que es poden trobar en el fons local de la Biblioteca. Vicent Dasí s’ha acostat al nostre passat i als documents notarials de l’històric convent de Paiporta; Jose Mirabet als noms dels carrers del poble, i l’actual cronista local, Joan Oliver, ha publicat alguns grans volums en què hi ha estudis molt interessants referents a la història de Paiporta, als costums i tradicions del poble, als malnoms, a algunes associacions culturals i festives o a l’arquitectura (l’església de Sant Jordi, les ceberes...).
Però tornem a la literatura. Encara em resta per fer esment d’un grapat d’escriptors que no nasqueren al poble però que hi van viure o encara hi viuen. Per exemple molts recordem Antonio Cabrera (filòsof, professor i un reconegut poeta de la literatura castellana) quan vivia a la plaça de la Sénia. Ací cresqueren els seus fills i part de la seua obra poètica, d’una cadència precisa i musical en què l’home es pensa sovint a través de la natura que l’envolta.
A Paiporta viu Luís Romero Sánchez-Cutillas, fill de l’entranyable Carmelina, el qual escriu una narrativa acurada i sovint ben guardonada. A la biblioteca municipal trobareu quatre volums de la seua obra, per exemple, les seues últimes novel·les: El daguerrotipo i Cartas muertas. També Antoni Signes, que escriu des de la reflexió els viatges de la seua vida: Crònica d’un viatjant i, últimament ¿Por qué nos salimos?, un recorregut per l’evolució interior dels sacerdots que es van secularitzar en temps difícils, com va ser el seu cas quan va seguir el l’anhel profund de ser i fer feliç en una Paiporta ben “terrenal”.
El jove Andrés Jiménez s’ha estrenat en la publicació de narrativa amb Cuentos y artículos mundanos. Antonio Picazo —arquitecte, vinicultor, saxofonista i ara també escriptor— ha “construït” un llibre sobre el llenguatge de la música amb l’esperit de l’arquitecte innovador (Del tono al tritono) on proposa, de manera molt didàctica, una nova notació musical. I a Josep Fuster, una de les plomes importants de Sense el rellotge, li han premiat recentment a la vila de Teulada pel recull de relats Lògica primordial, que es publicarà a la tardor.
I encara cal que faça esment al projecte Camacuc de Joan Escrivà, un altre veí de Paiporta, que és alhora un incombustible dinamitzador de la cultura valenciana entre els més menuts. Porta endavant des de fa dècades la revista d’historietes gràfiques CAMACUC per a xiquets i xiquetes; i, des d’edicions Camacuc, ha promogut la publicació de molts llibres per a joves i xiquets, entre els quals es troben alguns de collita pròpia. I deixeu-me que, al tall de parlar d’aquest “tebeo” tan nostre, faça un giravolt per recordar que els llibres, sobretot els infantils i juvenils, també s’il·lustren, i que d’il·lustradors també en tenim: Fina Ciscar, “Conina” de malnom familiar, ha dibuixat llibres infantils d’edicions del Bullent i també tenim al poble Juan José Tornero i Antoni Laveda, el qual ha il·lustrat un grapat de llibres per a Bromera i Bullent.
I ja per acabar, hi ha un servidor, Antoni Torreño, que escriu igualment; però la modèstia m’invita a no dir-ne res. Només indicaré que, com que tinc la sort de ser amic de la bibliotecària, aquest fet m’assegura que el fons local guardarà sempre la meua “obra completa”.
Au, paiportins i paiportines: a llegir, a escriure, a dibuixar, a imaginar...!
Antoni Torreño
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada