ENTREVISTA A “SALVEM CATARROJA”
Josep Fuster i Antoni Torreño
«Quan veges la barba de ton veí cremar, posa la teua a remullar» Això diu el refranyer. Per a remullar-nos la barba vam desplaçar-nos els dos fins a l’hort de Ferris, a Catarroja, a parlar amb Salvem Catarroja, una plataforma que ja porta cinc anys de lluita constant defensant l’Horta i oposant-se a una de les majors operacions urbanístiques projectades a la comarca: el Nou Mil•lenni. L’hort de Ferris és una alqueria bellament emplaçada en mig dels camps, ara molts d’ells abandonats davant de la incertesa del futur de la terra. Allí se solen reunir des de fa temps, a l’ombra de les palmeres i allí els entrevistem. Són Joan, Piedad i Salva. “Sense cognoms” –ens preguen. Massa vegades han hagut de posar cognoms, nom i DNI en papers de protesta i ja n’estan farts. Ara que Nou Mil•lenni és per fi als tribunals ells, sense baixar la guàrdia, volen dedicar la seua energia a projectes i activitats més agradables. Així, han reconvertit la plataforma en una associació cultural similar a la nostra.
Podríem fer alguna activitat conjunta, veïns com som...
Sí, seria magnífic si defensem el mateix. Nosaltres encara tenim moltes idees: volem proposar a l’ajuntament coordinadores associatives, un parc agrícola municipal, la recuperació d’edificis emblemàtics... Volem tirar endavant activitats excursionistes i culturals per Catarroja i el seu entorn. Seria fantàstic que organitzàrem alguna excursió junts amb El Barranc de Paiporta .
Esteu cansats de lluitar?
Sí, un poc. La plataforma nasqué ja fa cinc anys, el juliol de 2005 com una oposició clara al pla del Nou Mil•lenni. A base de tenacitat i de desencontres amb l’administració, entre tots (Salvem Catarroja, partits polítics de l’oposició i molts col•lectius i persones) hem aconseguit que es paralitze el projecte de Llanera, que ara es troba als tribunals. En el passat tot han sigut enfrontaments municipals, i això desgasta. Sort que sovint hem comptat amb un suport gran de gent.
Però calia la plataforma, no?
Per suposat. Hem estant lluitant contra una aberració, no contra el PP especialment. Hauríem anat en contra qualsevol partit que haguera proposat aquesta barbaritat.
Expliqueu-nos què és Nou Mil•lenni.
Una animalada. 13.400 vivendes projectades en una extensió més gran que la que ocupa el poble ara. Acabarien sent, només a Nou Mil•lenni, 39.000 persones, quasi el doble de la població actual. La massificació seria terrible. Socialment i paisatgísticament. Terrible. Com matar el poble: 60 edificis de dotze plantes, quatre gratacels de 25 altures. I sense un estudi dotacional seriós. El Col•legi d’arquitectes, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el Parlament Europeu... tots n’han fet informes negatius. I només una empresa d’aigües potables afí al PP ha escrit que hi ha prou reserves d’aigua... Quina burla! Però si a l’aprovació municipal del PAI s’alerta que serà necessari retallar el consum d’aigua per a abastir Nou Mil•lenni...! Però si en el projecte inicial es contempla un consum d’aigua mínim com si d’una urbanització de segona residència es tractara...!
La gent de Catarroja què en pensa?
No se’n parla massa. Nou Mil•lenni es viu en el poble en silenci. La gent en general està en contra, però calla. La gent té por. I no és d’estranyar, per les pràctiques d’assetjament que hem tingut nosaltres com a plataforma i com a persones, per part de grups de poder del poble: desqualificacions públiques, assetjament en el treball, amenaces i suborns encoberts. Determinades actituds municipals en el passat han sigut nefastes. Trampes i mentides sobre paper, com aquella que més del 95% dels propietaris de les terres estaven n a favor de Nou Mil•lenni, quan encara ningú no sabia què era allò.
O siga que pocs es posicionen...
Bé, raonant ací i allà t’adones que majoritàriament hi ha la preocupació per l’empitjorament dels serveis que implicaria: si ara has d’esperar quaranta dies perquè et facen una anàlisi, o una setmana perquè et done cita el metge, què passarà si som més de cinquanta mil? I amb els col•legis, i amb la seguretat...? Però hi ha també una mentalitat economicista que afirma que l’Horta ja no val per a res, que construir Nou Mil•lenni donarà treball al poble... Però no és cert que Catarroja es farà rica venent les propietats a Llanera i tots contents... No, la majoria dels terrenys on pretenen construir no són de propietaris del poble i la gent sap això.
Quina esperança hi ha? S’aturarà Nou Mil•lenni?
Ara la pilota és als tribunals. Sembla que la protecció de l’Horta pesarà sobre els jutges, que han advertit a Llanera i al govern del PP que l’Horta s’ha de quedar “incòlume”. En l’auto del jutge, referint-se al PAI, es parla d’insostenibilitat, de destrucció, d’augment salvatge de la població, de manca d’aigua... Hi ha motius per a l’esperança; però si s’aprovara finalment el pla, no hi hauria ja qui l’aturara: s’asfaltarien carrers, s’enllumenarien, s’enjardinarien les places i -encara sense construir res perquè la crisi immobiliària continua- els ciutadans de Catarroja hauríem d’assumir el cost dels fanals encesos, el rec... Poques persones som conscients d’esta amenaça.
Però ara queden ja arrere els cinc anys de protestes; els sis mesos acampats després de la destrucció de l’hort del Mestre... Ara sou una associació cultural i prou.
Sí. Ens ho mereixem. Amb la plataforma hem fet llaços d’amistat molt forts i hem de convéncer-nos i convéncer al poble que no sols vivim a la contra, sinó també per construir relacions i cultura. No hem pretés mai ser un grup marginal, sinó crític. Des de l’associació cultural Salvem Catarroja tenim clar que la reivindicació ha de ser assumible per la majoria i no hem de tallar ponts o relacions per exigències màximes; però no renunciem a la qualitat de vida per al poble. Per exemple, des d’aquest nou positivisme hem assumit que, a la llarga, a Catarroja caldrà urbanitzar. D’acord, però que siga a poc a poc, com tota la vida, a mesura que cresca la població. Ara, que si és necessària la protesta, hem de ser tots els que ens mobilitzem. Fins i tot vosaltres, paiportins, perquè tenim entés que es projecta una carretera que travessarà el vostre terme entre el cementeri i el poble...
Quin és el futur de l’Horta Sud?
Catarroja, igual com Paiporta, tenim un avantatge i un desavantatge perquè per una banda estem prop de València i tenim molts serveis a mà; però per altra banda la proximitat a la ciutat ens buida d’identitat molt fàcilment. Contra això sí que hem de posar-nos. Hem de tenir cura del desenvolupament integral de la persona, de la conservació de les vivències i de la tradició del poble; de cuidar un entorn que se’ns tornarà en contra si el deixem morir, com ara els camps trists i abandonats del voltant de l’alqueria, que tan fàcilment es calen foc.
I n’hi ha alternatives?
L’agricultura està mal enfocada i mal rentabilitzada quan sí és possible fer la terra productiva. El conreu ecològic, sense contaminants, i l’agricultura pròxima són possibles: podrien servir a particulars i a restaurants de la rodalia amb una exigència de qualitat. ¿I per què no una denominació d’origen? Nosaltres estem rescatant el fesol flamenc, o fesol de motor, que és ben particular de Catarroja. Està boníssim, en fresc, amb la beina i tot, cuit en un arròs caldós... Però això és ja un altre tema i ja comença a refrescar. Millor si entrem dins de casa i seguim parlant allí resguardats.
Trobareu Salvem Catarroja a www.salvemcatarroja.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada