VOLUNTARIS PAIPORTINS

Vaja per davant la dificultat de discriminar entre totes les activitats o les associacions no-lucratives del poble quines pertanyen al grup que fomenta el voluntarisme. De fet, si per voluntàries entenem aquelles persones que tenen la «voluntat» de dedicar un temps seu a millorar la xarxa social que ens envolta hauríem de plantejar-nos si qualssevol moviments associatius del poble (esportius, musicals, festius, culturals com el nostre Barranc, col•lectius d’AMPA de les escoles...) ja ho són, de voluntaris. També, amb aquest criteri, plataformes i gestores que dinamitzen la resposta social del poble podrien tindre vocació de voluntàries: els col•lectius Salvem el barranc, Antenes no, la gestora Interampa, la Plataforma per la convivència... I, per què no, també els partits polítics. ¿O no és cert —sobre el paper— que aquell que es dedica a la política ho fa amb una vocació de servei a la comunitat? El descrèdit que pateix últimament la classe política arran dels casos flagrants de corrupció deuen alçar ampolles entre alguns dels que lligen aquestes línies, però cal pensar que, siga com siga, hi ha molta política de base que es fa des de la voluntat de servei desinteressat a la comunitat... De tota manera, ja veieu que cal acotar una mica les coses.
Reservarem la categoria de “voluntàries” ací a aquelles persones o col•lectius del poble que es proposen ajudar directament unes altres persones o altres comunitats; les quals tenen una cara i una mirada, o una preocupació comunitària concreta en algun racó del món. Aquests serien els casos destacats en aquesta revista: APAHU ofereix l’acollida de xiquets del Sàhara o de Kosovo, es compromet a millorar la salut i les seqüeles amb què la guerra els ha marcat, i gestiona la tramesa de queviures als campaments saharauis en caravanes solidàries; o els voluntaris lingüístics, que fan que mares i pares d’una escola aprenguen el valencià que estudien els seus fills...
Però n’hi ha més, d’associacions de vocació “voluntària” al poble:
Protecció Civil porta 15 anys realitzant cursos de primers auxilis, control d’actuació en activitats massives, regulació del tràfic... i actuant desinteressadament quan la corporació municipal els necessita. El poble comptem, a hores d’ara, amb un grup de voluntaris preparats de Protecció Civil de més de 30 persones.
ALDIS Paiporta ajuda els discapacitats i les famílies que tenen al seu càrrec algun membre amb necessitats especials. L’associació, amb l’ajuda de 18 voluntaris (segons es desprén de la seua pàgina web), tracten d’inserir-los en el món laboral a través de tallers d’ocupació i últimament projecten una «residència tutelada».
El grup scout Gaia, a la parròquia de Sant Ramon, o els Juniors de l’església de Sant Jordi són associacions juvenils que duen a terme les seues activitats educatives, festives, catequistes, excursionistes o mediambientals... només gràcies al voluntarisme de joves instructors. Dos xiquetes, veïnes del replanell de ma casa, acudeixen al grup scout Gaia i em consta que hi van encantades. I l’altre dia, Ignacio Zurano, involucrat en el moviment Junior, m’escrivia: «El Centre Junior Sant Jordi compta amb el treball voluntari i el compromís de 13 educadors, que s'encarreguen d'organitzar i dur a terme activitats educatives, lúdiques, i celebracions, no sols per als més de 60 xiquets i adolescents que acull, sinó també, des de l'any passat, per al grup de famílies.»
Hi ha, finalment, una seu d’AESCO (associació Amèrica–Espanya solidària) a Paiporta, que treballa amb a la integració social dels nouvinguts, sobretot de procedència colombiana. I l’Associació Perenne Solidària, també amb una base a Paiporta, dedica el seu esforç altruista a escolaritzar xiquets al Perú i, últimament, construir-los escoles.
Segur que s’escapen voluntats i voluntarismes en aquest article. L’important de qualsevol manera és ressaltar ara i ací, que hi ha associacions de compromís al poble i que s’hi pot col•laborar.