Viure el paisatge a cada pedalada: el cicloturisme

La bicicleta és divertida. Divertidíssima. I és un mitjà meravellós de viatjar i d’introduir-nos en el paisatge amb un ritme generalment pausat. Muntat sobre una bicicleta se senten les olors, la brisa que acaricia, el sol que escalfa la pell, el cor que batega a cada colp de pedal... Amb bicicleta passen les hortes, el secà, puges a turons, descendeixes a les valls, recorres el curs d’un riu, rodes per camins d’asfalt i de terra; sorprens —i te’n sorprens— fragments de natura que t’ixen al pas: al teu pas silenciós.
El cicloturisme planteja que viatjar és ,sobretot, impregnar-se de camí i no de destinacions finals. Caminar, cavalcar, pedalejar, heus encara algunes maneres de recórrer espais en el temps lliure, en les quals el desplaçament mateix és el centre d’atenció més important, molt més important que no l’arribada. Diré més, el senderisme o el cicloturisme actuals són les maneres més respectuoses de recórrer la natura. De forma callada, tensant les cames a través d’un exercici físic aeròbic moderat, passa el caminant o el ciclista sense deixar més empremtes que les de la seua bota, les del solc de la roda i, és clar, les de les sensacions i records —que són empremtes d’una altra pasta. De fet, el dibuix del calçat o de la coberta de la roda desapareixeran amb la primera bufada de vent o amb la primera pluja; però no així les vivències d’aquella barreja d’esforç físic i experiència sensorial.
Com resulta, a més a més, que la bicicleta és la màquina que transforma de manera més eficient l’energia humana en moviment, ja tenim la manera ideal de recórrer el paisatge. Si anem sense el rellotge i sense pressa, el cicloturisme és una molt bona forma de conéixer un territori a fons: la seua geografia, la gent que hi viu, els pobles (els carrers, les places, els bars i els jardins...), els camins tradicionals, la seua vegetació, els racons que més estimen els seus habitants... A les excursions en bicicleta ens hem de parar i beure a les fonts, contemplar, conversar, barrejar-nos amb el món que descobrim i, en acabant, deixar-lo darrere a pedalades.
Actualment és relativament fàcil l’excursionisme en bicicleta. Només cal tenir una bici en bones condicions i acostar-se a una carretera tranquil•la. En una època de grans infraestructures viàries encara queden o es recuperen antics camins, preciosos per a una plàcida pedalada. I entre el munt de possibilitats de planejar una excursió o un viatge, hi ha la magnífica xarxa de vies verdes, que ha recuperat ferrocarrils abandonats per a ciclistes i caminants.
Antoni Torreño