CARTA DE LA BIBLIOTECA AL BARRANC

CARTA DE LA BIBLIOTECA AL BARRANC

Estimat barranc del poble, amic, veí i company,

ja són molts anys compartint veïnatge amb tu: des del 22 de març de l’any 1985 que vaig ser ubicada a la tercera planta de l’edifici consistorial inaugurat pel president de la Generalitat d’aquell temps, fins a hui. Des d’aleshores he anat aconseguint petites metes que m’han fet lluir més, igual com t’ha passat a tu.
Ja sé que la teua és una història amb més pes, perquè tu ets tot un símbol del poble: acollires ànecs i granotes i dones rentant roba; patires una riuada, deixares que els jóvens jugaren a futbol en el teu llit i que et construïren un pont el 1926 per a comunicar les dos parts del poble, el Pont Vell, amb els seus arcs tan emblemàtics i un empedrat tan bonic que brillava quan la pluja el banyava. M’han dit que a finals dels anys 70 tingueres una passarel·la, a banda, clar, del pont del trenet... I més avant, un Pont Nou i també una altra passarel·la al costat de la via del tren per arribar abans al poble veí. Sort has tingut que no t’han cobert de formigó i que t’han respectat l’eucaliptus centenari... I jo?
Durant tot el temps que he pogut jo t’he anat mirant i et feia l’ullet. Primer des de les altures, amb una sala de lectura única i una sola persona, que m’atenia i vigilava que no em faltara de res. Després, el 1993 em baixaren a la planta baixa de l’ajuntament, i em varen duplicar les sales de lectura: una per als adults i una altra per als xiquets i xiquetes, i també va arribar una xica estupenda a treballar amb mi. Ara trastejaven entre les prestatgeries dos persones, que posaven tota la seua energia i il·lusió a fer de mi una biblioteca en majúscules. I dos anys després, el 1995, encara m’augmentaren la plantilla: i aquella altra persona també es preocupà de mi i m’obria les portes, no solament de vesprada sinó també de matí. Així tenia més visites i coneixia més gent, que primer es passejaven al teu costat, Barranc, i després entraven a les meues sales. Ho dic amb orgull, que vaig convertir-me en una biblioteca moderna en poc de temps: ja no guardava sols llibres, sinó també música, pel·lícules, CD-roms: allò que inauguraren com a «mediateca».
I el 2002 m’arribà la informatització, que va ser tota una revolució per a mi. ¿Recordes que contenta estava? Em vaig trobar formant part de la gran família bibliotecària anomenada “Xarxa de Lectura Pública Valenciana”, amb un programa magnífic que ens posava en contacte amb totes les biblioteques municipals i que em facilità molt el dia a dia del meu treball. A partir d’aleshores, barranc amic, les persones que et creuaven d’una i altra banda del poble no eren sòcies meues sinó que passaven a ser-ho de totes les biblioteques municipals de la xarxa....!
Van passar tres anys i el 2005 em van fer reformes, igual com a tu, que sempre et netejaven abans de les festes. En aquella ocasió em posaren un taulell de préstec, em canviaren les prestatgeries velles i van obrir-me un despatx per als bibliotecaris. I vaig paréixer més senyora. A poc a poc m’he anat guanyant el respecte i l’atenció dels usuaris i usuàries. I bé, el 2007 tenia ja quatre persones al meu servei, fent-me la vida fàcil i agradable. Ja deus saber, barranc amic, que des d’enguany sóc tota una biblioteca intercultural perquè tinc accés a més de 200 diaris de tot el món... I he de donar les gràcies a Enric, a Antònia, a Jose i a Maria José per tot el que fan per mi. Es nota que m’estimen.
I com passa el temps! L’any que ve compliré 25 anys!! El futur que m’espera encara sembla més interessant: projecten un centre cultural i podria anar-me’n a viure allà. Ja ho sé, no m’ho digues, que estarem un poc més lluny tu i jo, però no et preocupes. Em trobaré bé: m’han dit que tindré més espai per a posar tots els meus llibres i que hi cabran més persones, i que hi haurà més zones diferenciades segons les edats o les activitats; i més persones que tindran cura de mi i em duran entre cotons... I tu? Igual de bé, o millor, segur. Sé de bona tinta que una associació s’ha posat el teu nom i es proposa defendre’t en el futur.
Estarem en contacte. Saps què? Com que em trobaré a tocar de l’església de Sant Jordi me’n faré amiga i li demanaré de tant en tant les campanes per a parlar amb tu amb un llenguatge secret que ens inventarem tu i jo. Què et sembla? No estigues trist, barranquet, que encara viurem al poble i per molts anys.
Bé, rep una abraçada fortíssima de la teua estimada amiga, veïna i companya, la Biblioteca.
Antònia Tàrraga
(bibliotecària)