AMB BICI PER PAIPORTA

Les primeres pedalades d’un gran projecte de transport urbà

Per a un xiquet menut la bici és un joguet; per a un ciclista de carretera, un esport; per a turistes alternatius, una manera de viatjar meravellosa. I la bicicleta és això, sí. I també un mitjà de transport útil, cada volta més útil i necessari en les nostres societats urbanes. Al poble de Paiporta, també. La bona notícia és que cada vegada ho veu més clar tothom. Però calen més passos per revertir la inèrcia de pensar que els nostres carrers són «lògicament» del domini dels automòbils.
Un altre model és possible, i passa per rescatar la bicicleta del traster i traure-la al carrer per a desplaçar-nos habitualment en els nostres recorreguts curts. No és una utopia de quatre persones extremades; de fet mitja Europa ja usa la bici de manera habitual: un terç de les connexions urbanes i interurbanes entre un i cinc quilòmetres s’hi realitzen pedalejant...
Està demostrat que en aquestes distàncies la bicicleta és el transport més ràpid i eficaç de tots. Això sense esmentar els beneficis col•laterals que comporta, perquè aquest vehicle a més a més no llança ni un gram de CO2 a l’atmosfera, redueix la despesa d’energia, no comporta perills de circulació, és silenciosa, pot reduir la congestió de trànsit i dels aparcaments, i humanitza i millora així la qualitat dels espais públics; és també barata, ja que no utilitza més força motriu que la de les nostres cames i, finalment, és saludable i antiestressant. Experts afirmen que 30 minuts al dia de bicicleta redueix de manera efectiva el risc d’infart i combat l’obesitat.

Bikeporta
Paiporta i la comarca de l’Horta doncs necessiten apostar per la bicicleta. I ja hi ha iniciatives decidides en marxa. Són les primeres pedalades. Per exemple el préstec públic de bicicletes o els projectes de reactivar la xarxa de carrils bici.
Pel que fa a la primera iniciativa, i després del seu èxit en algunes ciutats com Barcelona amb el Bicing, la ciutat de València s’hi sumarà en breu i alguns pobles com ara Paiporta ens hi hem avançat. El Bikeporta (imagine que es pronuncia a l’anglesa per afavorir el joc de paraules però no sé a què trau tant de sucursalisme anglòfon) ha situat una flota d’unes desenes de bicicletes dures, distribuïdes de moment en sis punts per tota la població. Per a la regidora d’urbanisme, Isabel Chisbert, un objectiu principal de la iniciativa és «proporcionar una alternativa metro + bici a aquelles persones que acudeixen a treballar a alguna empresa ubicada al municipi; o a paiportins que es desplacen amb metro per a acudir al treball.» Això explica alguns dels punts de recollida en polígons industrials. A parer d’alguns veïns, tanmateix, Bikeporta s’ha oblidat precisament de la zona residencial L’Horta (els “pitufos”), la més allunyada del casc urbà, que un punt seria ideal per a una connexió ciclista amb l’estació.

Llums i ombres
Molts són escèptics respecte de la utilitat d’aquest servei, però ja n’hi ha registrats més de cent usuaris. En pobles com Aldaia, Xirivella, Alaquàs i Quart de Poblet el lloguer públic de bicicletes també és una realitat i està interconnectat, amb la qual cosa la utilitat del servei es multiplica. El model de Paiporta, en canvi, es restringeix a la nostra àrea urbana. «És un primer pas — assegura Isabel Chisbert— i deuen haver-hi solucions tècniques per fer compatibles diferents sistemes d’ancoratge en el futur.» Un problema més gros i descoratjador per als seus gestors és el vandalisme constant sobre les bicicletes. Espai, l’empresa encarregada del manteniment, sovint no dóna abast per posar a punt els desperfectes per les agressions gratuïtes a les bicis. Però els responsables d’urbanisme asseguren que Bikeporta és una aposta de futur per a l’ús de la bicicleta. Si és així, esperem que siga l’inici d’una gran campanya que orquestre la sensibilització i educació ciutadana d’aquest transport en el poble, la posada en marxa d’itineraris segurs (siga a través de vies ciclistes connectades, zones 30, ciclocarrers o carrers de prioritat invertida), la instal•lació d’aparcaments de bicicletes de forma generalitzada... Tot fórmules aplicades en altres municipis per arribar al que el col•lectiu ConBici anomena “la pacificació del trànsit”, val a dir que el trànsit s’acostume a la circulació prioritària i segura a peu i en bicicleta per les vies urbanes, com passa en moltes ciutats i municipis europeus.

la interconnexió de vies ciclistes
Darrerament la Mancomunitat de l’Horta Sud ha estudiat la necessitat d’interconnectar les vies ciclistes existents en els diversos municipis per així constituir una alternativa real a l’automòbil privat. A Paiporta ho tenim cru. Els carrils bici del poble responen a un disseny capritxós heretat de polítiques urbanístiques erràtiques del passat, que els fa aparéixer i desaparéixer igual com la marededéu d’Agres. Els escassos centenars de metres que responen al qualificatiu de «carril bici» al poble estan abandonats o es tallen bruscament, sense solució de continuïtat. Passa al ramal del bulevard Sud que tracta d’arribar al poble però desapareix de sobte en el polígon de l’alqueria de la Mina; passa al carrer Azorín, al costat de la tanca del polisportiu que acaba o bé en el solar d’aquell avort de Viñarock paiportí o bé contra uns contenidors a la porta del poli; passa al c/Josep Capuz, on s’estampa contra un paret de manera tan violenta com desapareix el mateix carrer (un altre desficaci del desenvolupament urbanístic del poble). Per tot arreu la mateixa seguida al terme. Isabel Chisbert assegura que l’actual govern municipal aposta per anar connectant els “trossos”, però que s’enfronten a problemes urbanístics de tota mena. Per exemple, hi tenen la intenció propera de refer voreres a la prolongació del c/ Jaume I cap a La Pasqualeta perquè hi passe un carril bici. I aclareix que «en la infraestructura del projecte del sector 2 no es va contemplar.»... Siga responsabilitat de qui siga: fer i desfer, la faena del matalafer.
De qualsevol manera, és il•lusionant que la injecció anticrisi del 1r pla E del govern central haja cristal•litzat al poble en una semipeatonalització de molts carrers del centre, amb senyalització especial alertant del pas de bicicletes; també que es plasme en paper la intenció de posar-nos al dia en vials ciclistes i en promoció de la bicicleta. Així, al reglament de Bikeporta es llig com a compromís del consistori: « S'ampliaran els carrils bici existents en el nostre terme municipal perquè els desplaçaments entre diferents punts de la població es puguen realitzar amb bicicleta per carrils adequats i/o diferenciats, de la mateixa manera es connectaran els carrils bici de Paiporta amb els existents i els que es pogueren crear en la nostra comarca». Amén. Esperem que els tècnics dissenyen un bon traçat de carrils ben connectats amb els camins del terme, l’estació, els centres educatius i els municipis veïns; i que la percepció de la bicicleta respecte dels altres vehicles també canvie. Al remat, potser la millor via ciclista siga la que no cal, perquè les condicions del trànsit i dels carrers permeten circular en bicicleta i a peu amb seguretat.

Una última assignatura pendent: la intermodalitat (bici+tren)
Queda un llarg camí per recórrer encara, però com afirma Imma Coscollà en la seua entrevista, alguns han d’anar per davant de la societat (l’escola, les institucions...) per tornar la credibilitat a un mitjà de transport tan eficaç. L’ultima assignatura pendent en aquest tema és l’anomenada “intermodalitat”, que supera amb escreix els límits de la localitat: La bicicleta i el ferrocarril han de poder combinar-se i compatibilitzar-se per als desplaçaments habituals. En el passat era així. Desgraciadament, sembla que les polítiques ferroviàries estan donant l’esquena a la bicicleta, per un mala interpretació del que anomenen la “modernització dels combois”.
Desapareixen els furgons; no es dissenyen espais als trens per al transport de bicicletes i s’hi restringeix més i més l’accés d’aquests vehicles. La Coordinadora en defensa de la bicicleta creu que és exigible i responsabilitat de les companyies ferroviàries disposar de condicions tècniques perquè l’equipatge voluminós (com ara una bicicleta) deixe de ser molest per als usuaris del tren. El transport sostenible ho necessita. La bicicleta i el ferrocarril són els mitjans de transport amb menys impacte ambiental. No poden estar divorciats.